Connexió Catalunya-Espanya-Reial Madrid

Futbol. Esport Rei. Indiscutible. Des de fa más d’un segle ha estat el moviment social més seguit a la majoria de països del món, inclòs el nostre. Un esport que ha estat i és la passió de mil•lions de persones i que ha generat mil i una rivalitats com, per exemple, la del Barça i el Madrid.

No seria resaltable mencionar si parlo de les aficions catalanes i madrilenyes, com a llocs de naixement i empadronament, però el que sí es curiós i estrany és l’afició per un club fora de qüestions purament lògiques d’identificació territorial.

El cas del Reial Madrid és de llibre de auto-suggestió. Coneixem que la immensa majoria d’Espanya és d’aquest equip, per què els andalusos, extremenys, gallecs, canaris o murcians són abans del Madrid que del propi equip de la terra de naixement o acollida? L’explicació es força coneguda i antiga, quatre dècades de totalitarisme polític i social han deixat l’empremta en tots els aspectes de la nostra societat i ells sabien, més bé que ningú, que el futbol era el passatemps preferit de la mal notrida població espanyola.

Per tal d’evitar moviments estranys el més “sensat” era inculcar a les ments influenciables i poc cultivades l’acceptació de que l’equip del Reial Madrid era l’equip de tota Espanya, un pas més en la unitat indestructible del país…

Aquesta societat, pobre d’esperit i àvida de ser guiats pel ramat del mal pastor, van seguir les indicacions i dit i fet, el Reial Madrid, principal club de la capital, era designat de manera no oficial, l’equip de tots els espanyols, fet que avui en dia, després de més de trenta anys de democràcia, es manté i sobreviu amb les noves generacions, fills d’aquesta població de pobresa cultural i d’arrels gens clares.

A Catalunya sóm espectadors d’aquest fenòmen degut a la gran inmigració provinent de terres del sud, veiem com la gran majoria de gent és del Madrid, i els seus fills, nascuts aquí i que parlen català, són també merengues. S’ha de fer constar, també, que hi han molts altres que sí han fet la reconversió i s’han apuntat a un dels dos equips de la nostra terra, Barça i Espanyol. Però, quina relació uneix a aquests amb l’equip de la capital? Cap, però és més fàcil seguir la tradició familiar que identificar-se amb la terra que els ha vist néixer i ha acollit la seva família, fruit de la poca reflexió i manca de compromís, no només en el futbol sino també en les reivindicacions socials.

Lamento aquesta poca identificació d’alguns que han vingut amb tot el nostre, ja sé que direu que el Barça només és un club de futbol però jo sempre recordaré, després d’un triomf madrileny, el crit de guerra a la plaça de celebració merengue a Granollers: P… Barça i P… Catalunya!! Amb això crec que ja està tot dit…

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Deja un comentario