PRESERVAR EL TERRITORI…

Fa quaranta anys les denominacions com barris, pobles o ciutats estaven tan clares que absolutament tothom coneixia el seu significat. Avui això ja és del tot discutible. Si parlem del que ens envolta, el nostre territori ja no té res a veure amb el que era, per bé o no…

El cens demogràfic augmenta any rera any i, per tant, les necessitats socials creixen al mateix ritme però, amb la mateixa qualitat? Certament l’adeqüació passa per millorar els serveis públics, ningú ho discuteix, necessitem més i millors hospitals, més i millors escoles, però més habitatges i solars en construcció? Són realment imprescindibles fins el punt que els nostres barris o pobles ho estan deixant de ser?

Es evident que la gran majoria d’ajuntaments catalans, governi el partit que sigui, estan més preocupats per la recaptació que per la sostenibilitat. Interessa créixer poblacionalment i, de retruc, econòmicament, i es promociona des dels mateixos ens com a fita i èxit per aconseguir. I s’obliden del que és més important: la qualitat de vida.

Tant és si construim pisos indiscriminadament, les constructores manen més que la majoria d’ajuntaments, tant és si fem més carrers i carreteres, els plans ocupacionals que s’el•laboren sempre es basen en creixements i quasi mai en reordenació.

Personalment ho veig trist, cert que l’evolució té un recorregut però sacrifiquem molta d’aquesta qualitat de vida que esmentava abans.
Les ciutats creixen a ritme d’extrarradi i els pobles s’apropen perillosament amb risc de perdre la seva pròpia personalitat. Seria d’il•lús creure que això és un fet puntual i, per això, el meu lament i aquesta petita denúncia.

Avui en dia els pobles que eren segones residències han perdut la seva condició de relax i descans per a ser un clon de la primera, però es que l’efecte és imparable i no es veu el final. En quina mesura creixerem i es perdrà part del patrimoni natural, camins, boscos, etc…? Jo dubto que es plantegi aquesta qüestió en propers plens municipals… simplement no interessa gens ni mica.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Deja un comentario