Per què?

Per què els Telenotícies són un aparador dels exabruptes dels polítics?
Per què les televisions fomenten els programes del cor, cada cop amb menys nivell i més provocadors de vergonya aliena?
Per què ens encanta parlar del temps a qualsevol hora del dia i amb qualsevol persona?
Per què diem que les Festes de Nadal són familiars si per a molta gent són tot el contrari?
Per què Fèlix Millet i Jordi Montull encara estan al carrer?
Per què sóm tan solidaris amb les Maratons i tant poc la resta de l’any?
Per què serveixen els intermitents dels cotxes si ningú els utilitza?
Per què es permeten les motoretes trucades pels adolescents i no tant adolescents?
Per què surt a la televisió Belén Esteban?
Per què interessa tant el futbol i tan poc la resta d’esports?
Per què hi ha veins que es pensen que viuen sols a la comunitat?
Per què esperem que el nou any sigui diferent i ens porti salut, diners i amor?
Potser perque ningú té les respostes… Bon any 2010 per a tothom!

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Crackovia

Es el fenòmen televisiu de l’any, potser un dels més renovadors i atrevits de la darrera dècada. Crackovia, fill del Polonia polític, ha enganxat a l’audiència catalana fins a ser el programa més vist de TV3 superant totes les expectatives inicials per part dels seus creadors.

La clau de l’èxit és, sens dubte, la conjugació d’uns magnífics guions basats en la realitat i actualitat del món del futbol i l’esport a més d’una caricaturització més enllà del propi personatge que ha creat escola. El pack és un resultat del tot divertit, aconseguit, que ha fet ressuscitar homenatges anteriors, com el Núñez de l’Arús, ara millorat fins i tot per Carlos Latre, magnífics Messi i Tamudo, o el Cruyff de Jordi Ríos, un autèntic mestre de l’humor, seu és també el Puyol de la Queca o el Sergio Ramos que mai s’adona de res.

Menció especial pel Bruno Oro, un camaleó que borda un Cristiano Ronaldo preocupat pel seu físic, o un Ibrahimovic, calcat o fins i tot superant l’original… en realitat tots els actors de la factoria de Toni Soler estan a una gran alçada, i tots ells fan un conjunt esbojerrat i meravellosament enginyós.

Crackovia és una finestra a l’originalitat i aporta aire fresc en el conjunt del muntatge televisiu que cada cop més deprimeix per tot el contrari. Esperem que no decaigui l’humor modern i àcid dels components de Polonia i Crackovia, de la caricatura fer un art no és a l’abast de tothom.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail