El futur de Laporta… i del Barça

Ja falta menys perque d’aquí uns mesos es produeixi el relleu en la presidència de l’entitat més important de Catalunya, El F.C.Barcelona. Unes eleccions que prometen ser apassionants per moltes raons diferents, la situació de bonança esportiva i econòmica, els possibles futurs candidats, de roda ben diferent, el context polític que l’enmarca, etc…

L’actual president, Joan Laporta, complirà els sis anys previstos malgrat fa un no estava del tot clar, però se’n ha sortit prou bé i segurament passarà a la història com un dels mandataris amb més èxits esportius, això ningú ho rebatrà.

Ara bé, en Jan ja està mirant l’horitzó i s’està postulant com un dels salvadors de la pàtria política, el club comença a ser el passat i ell vol ser el futur de Catalunya. Lloable però discutible per molts aspectes. Primer perque encara és president del Barça i aquesta hauria de ser la seva única responsabilitat, llevat de la seva activitat professional.

Segon, perque la seva personalitat egòlatra el fa creure que ell és clau per dirigir qualsevol projecte, ja sigui esportiu, polític o social, i aquesta prepotència no l’ajuda gens a connectar amb la gent. El carisma és una altra cosa. Tercer, perque una persona que aspira a canviar alguna cosa no pot anar fent i dient sense pensar en les conseqüències, es mou per impuls i no per lògica.

D’altra banda, els aspirants al relleu ja comencen a moure fitxa. El favorit, precisament, és el seu “enemic” Sandro Rossell, un home que ha conservat la bona imatge del poc temps que va estar a la junta directiva i que sembla tenir un grau de confiança major entre els socis, després estarà el candidat continuista, algú de la junta que dificilment atraurà pel seu carisma i que s’haurà d’esforçar per a convéncer de que tot seguirà igual que ara, un punt important al seu favor. De la resta, de moment anècdota, poc tenen a fer.

Mentre en Laporta ja està maquinant per liderar un projecte polític, el Barça no pot abaixar la guardia i el camí exitós iniciat fa uns anys ha de tenir continuitat, sigui amb el president que sigui. Que res ho distregui.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Deus Terrenals

Una amiga meva està passant una època molt dolenta. Li han diagnosticat un tumor maligne en una zona delicada i malgrat les previsions són optimistes, la gravetat és latent i preocupant.

Aquesta amiga meva va començar a tenir dolors fa anys però cada cop que es va apropar a un hospital va tornar de la mateixa manera, sense diagnòstic clar. Ara, després de moltes visites i provar altres alternatives veient el pobre resultat de la medicina tradicional, un dels molts metges va decidir fer una prova més costosa u efectiva. El resultat ha estat aquest tumor.

Els metges consultats fa uns mesos treien importància als dolors, sí, es veia alguna cosa però res d’important, deien, altres que els nervis i l’estrés, la meva amiga estava desesperada perque no li trobaven una solució. Ara diu que ja està tranquila perque sap el que té. Una paradoxa del destí, els altres estem molt preocupats mentre ella està aliviada.

Però aquells metges que durant anys van permetre que aquest pòlip es convertís en tumor haurien de ser condemnats a presó i suspesos de per vida, és incomprensible que l’estament mèdic, segurament el més elitiste i proteccionista amb els seus, tanqui els ulls amb la realitat que es demostra regularment. Ningú els demana responsabilitats i quan algú ho fa tancan files i se’n surten força bé.

La sanitat no és cap luxe, és un dret que tots hauriem de tenir, però aquells que decideixen si has de viure o morir pensen que estan per sobre del bé i el mal. He viscut més d’una errada mèdica fatal, i mai he escoltat un mínim de responsabilitat.

La meva amiga s’opera la setmana vinent, esperem que tot surti bé i pugui tenir una bona recuperació. Malgrat tot, els metges li deuen una bona explicació…

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail