JO NO VULL SER XORIÇO… POBRE

I no parlo del cosí germà del fuet sino del ser humà que sobreviu a base de robatoris o estafes de pa sucat amb oli, aquests ho tenen ben cru davant la justícia, s’aplica amb totes les de llei i més, poca broma…
I els xoriços d’alt standing?

Aquells que tenen amics a qualsevol escala de la societat i viuen amb més de cent comptes bancaris dispersats en bancs de tot el món? Això ja es una altra cosa…

L’estatus social es, fins i tot, clau en conceptes de delicte, no tothom ho pateix de la mateixa manera segons les persones que apliquen les lleis establertes.

El cas Palau de la Música ha posat en primera plana una evidència que molts intuien o sabien, que no tothom és tractat igual, aquells que tenen recursos suficients per moure els fils adequats aconsegueixen uns privilegis que els d’escala baixa no tenen.

Millet i Montull, dues persones associades ja de per vida al frau i corrupció, no han patit el mateix que un lladregot qualsevol que ha robat quatre peces de fruita en qualsevol establiment.

La indignació ha estat sublim al posar en descobert com uns individus que, a data d’avui, encara es desconeix el patrimoni adquirit de manera fraudulenta, s’han beneficiat d’una llibertat de moviments incomprensible per la magnitud del delicte, en part confessat, mentre d’altres veuen com la justícia es extremadament ràpida i implacable per jutjar i condenar penes infinitament molt menors.

Que la justícia és un pou sense fons i que no funciona com caldria en un país que aspira a ser part important en el contexte europeu, és una evidència però segurament caldria destapar molts més casos com els de Millet i Montull per a que aquests mateixos treballadors de l’Estat apliquin amb igualtat i imparcialitat totes les actuacions que es derivin dels mateixos delictes, l’alarma social de vegades imposa.

La societat civil ha d’extremar la vigilància sobre casos de resolució judicial, el sistema no funciona i cal reformar-lo des de la base d’aplicació de les mateixes lleis. Han quedat ben tocades i generar de nou confiança no els hi sortirà a preu de saldo…

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

INTERESSOS CREATS

La màxima essencial de la vida ens ensenya que només sobreviuen aquells que tenen la capacitat d’imposar-se al seu entorn, animals, vegetals, qualsevol tipus d’organisme viu s’imposarà als altres sent més fort, més intel•ligent…

En el futbol això es compleix amb detall, els equips més poderosos acostumen a guanyar competicions, els jugadors amb més talent però amb més capacitat mental arriben al graó més alt, i aquells que saben quins són els mitjans més adeqüats surten triomfants de les fites proposades.

Vivim en un món en que la tecnologia ens està canviant la vida a marxes forçades, quasi sense donar-nos temps a acostumar-nos. Internet, el mòbil, i les televisions… com ha canviat el panorama d’oferta en molt poc temps. No fa massa era habitual tenir només un partit televisat els diumenges nit, després van ser dos, un el dissabte en obert i l’altra de pagament els diumenges. Després va arribar la taquilla, el pay per view, i ara ja podiem veure tots els partits del nostre equip al llarg de la temporada.

Amb l’arribada de la TDT la cosa encara s’ha complicat més, tenim una plataforma que aconsegueix els drets dels equips i ofereix tres partits, més la Champions i Copa per un preu asequible, mentre que la competència per satèl•lit obre el seu ventall i ofereix el mateix menys la Champions… un enrenou que encara molts no han acabat d’assabentar-se.

Els interessos de grans monopolis televisius han creat un gran desconcert en els aficionats, avui en dia no se sap si contractar una plataforma, dues, quina d’aquestes és la millor, els preus varien, quins partits es donen per obert, etc… i a més, els horaris dels partits estan supeditats a aquests mateixos interessos, abans els partits eren a les cinc, això ja és història, fins i tot es parla d’instaurar l’horari de les tres de la tarda com a Anglaterra.

Tot respon al mateix, per sobre l’aficionat està l’empresa, i el benefici no ho genera la venda d’entrades…

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Adéu Andrés Montes…

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=WKI-_q9wQHE&feature=player_embedded[/youtube]
Encara sota els efectes del shock de conèixer la mort del Montes, només em ve a la memòria els deu anys de fantàstiques retransmissions de la NBA amb Antoni Daimiel, sens dubte van crear la millor parella de comentaristes esportius que hagi vist en els quasi 48 anys de vida que tinc…
Precissament per aquestes dates estic reciclant totes les finals de la NBA que tinc gravades, des dels anys 80 i he reviscut moltes d’aquelles nits que Montes i Daimiel em van fer gaudir com un nen.
Potser sí, “la vida puede ser maravillosa” pero a vegades et clava cops al ventre sense previ avís…

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail