UN SEGON… RESPIREU

Canícula estival. Temps de xafogors i suors, temps també d’impasse i canvi de cicle. Agost es el principi i final de moltes actuacions, principi de nous projectes i il•lusions, final d’immediates preocupacions i cansanci acumulat.
Aquest darrer periode entre estius ha estat especialment dur en el sector laboral, tancada de comerços i empreses, regulacions de contractes de treball, sensacions negatives i aturada momentània del procés evolutiu en tots els àmbits de la societat.
Diuen, ara, que ja es veu la llum al final del tunel. Potser és així, tard o d’hora ha de ser, però mentrestant hem d’assumir indefectiblement el pas dels dies amb la màxima energia i paciència davant els nous canvis que han de venir. Però el més important en aquestes dates és recuperar una activitat que la majoria de nosaltres hem oblidat: respirar.
Onze mesos a l’any prioritzem una llista de coses necessàries i obligatòries en la majoria dels casos, una llarga llista acumulativa que no ens deixa temps ni ganes de pensar en altres, però ara podem recuperar, malgrat sigui per uns dies, la més important, concentrem-nos i mirem en nosaltres mateixos… no hi ha plaer millor que asseure en una bona butaca, en silenci, amb els ulls tancats i controlant la nostra respiració, amb calma, sense presses, deixant-nos anar i redescobrirem com una sensació perduda, reconeixible i meravellosament plàcida es presenta davant nostre, com una medicina imprescindible pel nostre ego, un somniar sense cap mena d’impediment…
Respireu ara que teniu temps perque el més segur es que després tornaran els temps de girar el cap i escollir altres opcions. Només es una sana recomanació…

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail