L’any passat per aquestes dates parlava de Rudy i les seves possibilitats d’anar a la NBA. Rudy ha arribat i ha triomfat en el seu primer any. S’ha fet un nom en la franquícia de Portland i ja és conegut a la resta per la seva participació en l’All Star.
Aquest any hem de parlar de Ricky. Es un dels noms de moda als Estats Units. Escric aquestes línies just després del draft on ha estat escollit en el cinquè lloc per Minnessota.
Donada la premura de temps encara no se sap si Ricky tornarà a Europa, jugara als Wolves o anirà a un altre equip NBA. Malgrat tot, ja ha assolit la difícil tasca d’entrar en el grup mediàtic del bàsquet americà i depèn d’ell assolir el que molts esperen i que pronostiquen.
Ricky Rubio va despuntar de ben jove, considerat nen prodigi del bàsquet gràcies, en part, a la formació familiar que des de sempre ha viscut aquest esport. El Joventut ha estat la seva escola real per crear un jugador basat en la filosofia i mentalitat del segle XXI. A la Penya, Rubio ha crescut com a jugador i persona, i aquest darrer aspecte ha estat el més important, la filosofia de guanyador, la fortalesa mental, un dels trets més importants i que han estat claus en l’èxit, per exemple, de Pau Gasol, a més de les indubtables qualitats tècniques. Li manca físic però de ben segur que el pla de treball americà moldejarà un cos que podrà competir en situacions d’igualtat amb un Deron Williams i Chris Paul.
Un altra aspecte, qüestionable sempre, és el continuu trasvàs de jugadors FIBA a la NBA. De ser ignorats quasi sempre hem passat a que Europa es la veritable pedrera de la competició americana, les franquícies han centrat els seus objectius en el vell continent i el bàsquet universitari, bressol etern, ha passat a un segon pla.
D’aquí la controversia sobre si una gran part de jugadors, especialment joves, europeus estan preparats per fer el salt, es necessita molt més que qualitat i talent, Raul López no va brillar, perjudicat certament per les lesions, Garbajosa va tornar, Sergio li està costant, esperem que a Sacramento ho tingui millor, Navarro va estar una temporada, i només Calderón, Rudy i per descomptat Gasol han brillat amb llum pròpia. D’altres europeus han tingut el mateix problema, mentalitat, adaptació, físic… a vegades els pot cegar la possibilitat de glòria i s’ha d’estar preparat per a qualsevol contingència.
Ricky sembla tenir la fortalesa mental que se li suposa a qualsevol NBA, però ho ha de demostrar i no ho tindrà gens fàcil. Sens dubte, és molt jove i té un llarg camí per endavant, i si juga bé les seves cartes triomfarà… ho té tot.
