RICKY

L’any passat per aquestes dates parlava de Rudy i les seves possibilitats d’anar a la NBA. Rudy ha arribat i ha triomfat en el seu primer any. S’ha fet un nom en la franquícia de Portland i ja és conegut a la resta per la seva participació en l’All Star.
Aquest any hem de parlar de Ricky. Es un dels noms de moda als Estats Units. Escric aquestes línies just després del draft on ha estat escollit en el cinquè lloc per Minnessota.
Donada la premura de temps encara no se sap si Ricky tornarà a Europa, jugara als Wolves o anirà a un altre equip NBA. Malgrat tot, ja ha assolit la difícil tasca d’entrar en el grup mediàtic del bàsquet americà i depèn d’ell assolir el que molts esperen i que pronostiquen.
Ricky Rubio va despuntar de ben jove, considerat nen prodigi del bàsquet gràcies, en part, a la formació familiar que des de sempre ha viscut aquest esport. El Joventut ha estat la seva escola real per crear un jugador basat en la filosofia i mentalitat del segle XXI. A la Penya, Rubio ha crescut com a jugador i persona, i aquest darrer aspecte ha estat el més important, la filosofia de guanyador, la fortalesa mental, un dels trets més importants i que han estat claus en l’èxit, per exemple, de Pau Gasol, a més de les indubtables qualitats tècniques. Li manca físic però de ben segur que el pla de treball americà moldejarà un cos que podrà competir en situacions d’igualtat amb un Deron Williams i Chris Paul.
Un altra aspecte, qüestionable sempre, és el continuu trasvàs de jugadors FIBA a la NBA. De ser ignorats quasi sempre hem passat a que Europa es la veritable pedrera de la competició americana, les franquícies han centrat els seus objectius en el vell continent i el bàsquet universitari, bressol etern, ha passat a un segon pla.
D’aquí la controversia sobre si una gran part de jugadors, especialment joves, europeus estan preparats per fer el salt, es necessita molt més que qualitat i talent, Raul López no va brillar, perjudicat certament per les lesions, Garbajosa va tornar, Sergio li està costant, esperem que a Sacramento ho tingui millor, Navarro va estar una temporada, i només Calderón, Rudy i per descomptat Gasol han brillat amb llum pròpia. D’altres europeus han tingut el mateix problema, mentalitat, adaptació, físic… a vegades els pot cegar la possibilitat de glòria i s’ha d’estar preparat per a qualsevol contingència.
Ricky sembla tenir la fortalesa mental que se li suposa a qualsevol NBA, però ho ha de demostrar i no ho tindrà gens fàcil. Sens dubte, és molt jove i té un llarg camí per endavant, i si juga bé les seves cartes triomfarà… ho té tot.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

EDUCACIÓ ESPECIAL

Ara que han acabat les escoles, un cop més es pot fer balanç del que ha estat l’any acadèmic. Es moment de reflexionar sobre diferents dades que han anat sortint sobre la capacitat i eficàcia del nostre sistema educatiu.
En primer lloc, preocupa l’alt índex de despreocupació entre els joves sobre l’aprenentatge, en termes generals es constata que la dedicació a l’estudi ha baixat considerablement i que any rera any estan pujant generacions amb menys nivells de coneixements i esforç. Aquest darrer punt és molt important, la nostra societat cerca solucions en la cultura de la complacència i la regulació d’esforços, és a dir, en la simple comoditat. Per tant, si veiem el dia a dia d’un dels nostres joves veurem que en el seu temps fora d’estudi poc fa o poc l’interessa.
Les noves tecnologies han estat, segurament, la revolució més important dels darrers 50 anys i els seus avantatges han estat essencials pel desenvolupament humà però també ha generat uns hàbits d’autocomplaença entre el jovent de difícil solució. Si comptem el temps dedicat als videojocs, internet, correu i xarxes socials, missatges de mòbils, etc… veurem que s’ha perdut en la lectura i la capacitat per cercar nous reptes personals. Ara tenim a Internet milers de biblioteques virtuals, abans havies d’anar a la del poble o ciutat, ara és més còmode, no cal agafar els apunts i sortir de casa.
Això es tradueix que la motivació per treballar ha anat desapareixent progressivament, però no tot es culpa dels joves o les tecnologies, el sector educatiu no ha sabut adeqüar-se als nous temps amb celeritat i la manca d’educadors amb perspectiva i capaços de motivar segons els nous costums han fet que la distància entre professorat i alumnat sigui cada cop més gran. Soc de l’opinió que la millor manera d’aprendre és gaudint del que fas, i moltes vegades aquest concepte és incompatible amb la mentalitat d’alguns mestres que no saben interpretar les necessitats dels alumnes i l’exigència d’elevar el nivell formatiu de la societat.
Acaba un nou curs però els problemes no han remès, ben al contrari, cada cop hi han més joves amb menys preparació, més mestres amb menys capacitat de reciclatge i fins que no es trobi un únic camí per a que tots vagin plegats dificilment podrem aspirar a anar més enllà del que ja tenim. Com a mostra, les darreres proves de selectivitat van generar una situació d’alarma al comprovar com possibles universitaris no sabien escriure paraules o frases senzilles… la cultura és un dret que molts obliden.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail