CRISPACIÓ

Estem en temps de convulsions diàries. Els mitjans s’omplen amb escàndols, recessions, acomiadaments, protestes, polèmiques… el món s’ha girat a l’inrevés i ningú sap com ha passat.

Diuen que la ja manida crisi hi té molt a veure amb el decensís i segurament hi ha una gran part de raó. Les crisis sempre venen acompanyades de enfonsaments polítics, veus anònimes que cerquen el caos, i protestes inflades aprofitant el moment de fragilitat social.

Escàndols tenim dia sí dia no, per exemple casos de corrupció política, no hi ha setmana que no surti algun alcalde corrupte que ha malversat fons, o trames d’espionatge de caire caspós que posen en evidència la mediocritat manifesta dels nostres polítics. L’església catòlica no ha volgut quedar-se enrera, i la figura del seu màxim mandatari ha estat posada a l’ull de l’huracà per les manifestacions ridícules i indignants sobre l’ús del preservatiu i l’enfermetat del sida. D’altra banda, els Mossos d’Esquadra han caigut en el parany que ningú desitjava, ser comparats amb la gens enyorada Guàrdia Civil. La violència genera més violència.

Protestes com les del Pla de Bolonya també han perdut l’horitzó. Sense entrar en les raons d’uns i altres, aquestes reivindicacions han generat una situació que va més enllà d’una oposició a un pla, uns per la manca de diàleg, fet essèncial en democràcia, i altres per aprofitar una oposició per fer una revolta gens creible amb la col•laboració de gent que no té res a veure amb el món universitari. Lamentable.

Mentrestant la paròdia diària dels representants del poble fent entre ells la picabaralla en els Parlaments i als mitjans de comunicació ja és del tot patètica, perden el temps dient-se de tot com a tasca diària, aquesta és la seva rutina i no fer front a ls nombrosos problemes reals que preocupen a la gent. Segurament no tenen ni idea i prefereixen fer fum abans de reconèixe-ho.

Temps de crispació. S’ha generat un forat negre de difícil comprensió i solució. No hi ha pitjor consol que la impotència de dits i fets…. Per tant, que cadascú faci el que vulgui. Amen.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

F1: BOOM MEDIÀTIC?

Ja ha començat una nova temporada de motor i la Fórmula 1 s’ha emportat el premi a la millor cobertura mediàtica esportiva. S’ha de veure la quantitat de temps i expectació que ha generat en els mitjans un esdeveniment per molts considerat la prova reina del món de les dues i quatre rodes.

Especials a les televisions, connexions en directe des de l’altra part del món, entrevistes exclusives, primera notícia als esports dels telediaris i als diaris no només especialitzats, en fi, que la F1 inunda l’espectre mediàtic dels amants i no amants del motor.

Tot considerant que té el seu atractiu, potser resulta exagerada aquesta expectació, més tenint en compte que parlem d’un esport molt selectiu, on primen més interessos comercials, industrials i elitistes que els purament de caire esportiu.

Sé que es l’eterna polèmica de sempre, perquè uns tant i altres res. I ningú pot respondre perque no es planteja des de punts de vista lògics, la F1 mou molts milions de dolars i ha de generar milions de seguidors, així de clar. Qui patrocina els equips? El diner cerca el diner, i així podríem seguir.

No censuro el tracte de favor dels mitjans de comunicació cap aquest esport, jo el segueixo, m’agrada veure les carreres, però per què altres esports de més esforç, tant de preparació, sacrifici i superant reptes pitjors, reben menys atenció i cauen en l’oblit dels diaris, ràdios i televisions? Perque no venen, però si no es mostren mai vendran.

Diuen que el fenòmen Alonso ha estat clau pel resorgiment al nostre país de la F1, tanmateix que Nadal al Tennis, i és així, però d’aquí a absorbir la major part del temps, futbol apart, resulta del tot exagerat.

Ho trobo injust perque la tasca de la nostra societat seria educar a través de l’esport, i fomentar-lo mitjançant projectes seriosos a les escoles. Els nens de 10 anys prefereixen ser un Alonso que un gimnasta o atleta, per posar un exemple, els valors de projecció educacional són antagònics, radicalment diferents, i es una llàstima que un país com el nostre, amb tradició esportiva, es centri en esdeveniments d’una èlite quasi inabastable per qualsevol.

Però tot es ven i tot es compra, la F1 vol aprofitar el seu moment de glòria, i entre tots l’ajudaran…

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

El fenòmen de les scammers russes i africanes

i mésMés Jenny MorrisonJenny Morrison scammer africana
Aquestes darreres setmanes he viscut un nou fenòmen social que, sincerament, desconeixia. Segurament molts de vosaltres heu rebut correus de noies russes o d’altres paisos on es presenten dient que ens han vist en algun lloc i que els hi ha agradat el nostre perfil, que desitjarien conèixe’ns i ens donen una adreça per contactar.
En el meu cas aquestes adreces van directament com a spam, però així mateix algunes webs de contactes, d’amistats i parelles, de la xarxa tenen incloses algunes d’aquestes noies que estan cercant un home per casar-s’hi i formar una família.
Jo ho he provat, hi vaig contactar amb algunes tot informant-me abans dels riscos que corria. Amb dues la cosa va funcionar, una és de Nigeria i l’altra d’una població russa.
Aquestes noies m’escriuen unes cartes amb molt sentiment, expresant-se amb molt afecte i amb un to absolutament romàntic, t’envien fotografies, a qual més maca, i et pregunten coses de la teva vida i, especialment, que vols en una noia. Donen molt valor a la família i diuen que la seva ambició es trobar un home que les respecti i l’estimi per casar-se i tenir fills.
La qüestió es que a mesura que l’intercanvi de mails avança la cosa es va fent més i més intensa, fins que arriva un moment que proposen venir a veure’t per estar junts un temps. Evidentment, acceptes, i la trobada es comença a planificar, dates, lloc, demanen dades personals teves, etc… però, de cop i volta, et diuen que no tenen prou diners per venir i si els pots enviar uns quants euros, forces, per fer front als visats i viatge.
En el moment que dius que no pots enviar diners, la resposta va ser contundent, deien que estaven defraudades, que només volia jugar, que no volien saber res d’un home així, etc, etc…
Aquestes són les scammers. Un fenòmen d’Internet on a través de mails privats o pàgines de dating, noies joves, molt maques, contacten amb homes, generalment bastant més grans, per enamorar-los i després estafar-los demanant diners per venir-los a veure. Evidentment després no venen i es queden aquests diners, i segueixen cap a un altre incaute. Hi han hagut molts casos de gent que hi ha caigut, han perdut diners pensant que havien trobat a una noia, guapa i jove, que els estimava.
Les scammers són principalment noies russes, precioses elles, que es dediquen a l’estafa online, altres casos són homes els que estan al darrera d’aquestes comunicacions i utilitzen fotografies de models. Les imatges de la noia que he insertat són de la Jenny, l’africana que ha contactat amb mi. En concret es tracta de fotografies d’una actriu porno que, segurament, no sap que estan utilitzant la seva imatge per aquesta activitat. Es més, investigant he descobert que hi han bastants perfils d’aquestes scammers, amb noms i de paisos diferents que utilitzen aquestes mateixes fotografies.
M’ha interessat aquest fenòmen i he decidit investigar més, em recolzo en diferents pàgines dedicades a l’anti-scam on es recullen les fotos i perfils de totes les scammers conegudes i per conèixer.
Jenny i la noia russa estaven bojes per mi i ara sóc el diable… què curiós.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Que putada que te fuiste, Pepe

pepe_rubianes
Un altre cop a l’ànima sensible, transgressora i impertinent. Ni la mateixa vida respecta a aquells que l’estimen, com ho feia el Pepe Rubianes, un actor que es va guanyar a la gent de Catalunya amb els seus monòlegs surrealistes, un tipus que generava bon rotllo en forma i fons.
He sentit la mort del Pepe Rubianes. Amb el seu espectacle em va fer gaudir de la part més histriònica i evident del ser humà. Gràcies Pepe, per fer-me feliç quan més ho necessitava…

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail