Acaba de començar un nou periode mundial amb la presa de possessió del nou president nordamericà, Barack Obama, un fet històric per temes de sensibilitat especial i per un gir impensable anys enrera.
Més enllà del que tothom ha remarcat i de l’eufòria, no nomès americana sino mundial, hem de veure més enllà de la simple anècdota i centrar-nos amb les noves polítiques que afectaran a tothom, a tots i cadascun de nosaltres.
Hem acomiadat una era infame que va començar en temps de Ronald Reagan i que ha acabat amb una supercrisi econòmica sota el mandat del pitjor de tots i dificilment oblidable per la seva ineptitud, George Bush fill. Així que si hem après, o han après, la lliçó, s’ha de refundar la política des de la seva mateixa paraula i tothom confia que el nou lider mundial canvii i executi reformes d’una importància vital. Ara bé, no oblidem que estem parlant del estil nordamericà, de les bases tradicionals d’aquell pais, que no tenen res a veure amb la d’altres indrets del planeta.
Es cert que Obama ha arribat amb ganes de trencar amb el implacable conservadurisme republicà, integrista i intolerant, i això sempre és bo. I els que des d’Europa tenen ideals d’esquerra haurien de ser conscients que, de ben segur, aquestes bones intencions no sempre aniran d’acord amb el que entenem com a esquerra ja que el partit demòcrata americà es un superpartit que va des de l’esquerra més lliberal fins la dreta menys conservadora, aixi que l’espectre es massa gran com per posar-hi tota la confiança en un president que, segurament, voldrà contentar a tothom.
Per això, l’esquerra americana no es, ni de bon tros, l’esquerra europea, i Obama es veurà amb sensibilitats diferents tal com les entenem aquí, i segurament ens sorprendem de decisions controvertides, en un sentit i l’altra, i l’eufòria donarà lloc a una realitat molt més complexe, un món ple de contradiccions i lluites sense resoldre.
De moment, ha començat molt bé amb el compliment de promeses electorals com el tancament de la vergonyosa Guantanamo i amb el impuls de l’experimentació per tractar malalties com l’estudi de les cèl•lules mare… creuem els dits.
