Rànquing de series II

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=AHHntlq2pZI[/youtube]
Després de quasi dos anys des de la darrera temporada, aprofitant que finalment ha sortit a la venda la sisena i setena temporada en DVD de “El Ala Oeste de la Casa Blanca”, estic de nou enganxat a aquesta fantàstica sèrie, sens dubte la millor que mai s’ha fet i, a més, inspiradora en molts sentits.

El rànquing de series actual seria el següent:
1. El Ala Oeste de la Casa Blanca
2. Star Trek. La nova generació.
3. Los Soprano
4. Perdidos
5. Battlestar Galactica
6. Twin Peaks
7. Millennium
8. Expediente X
9. El Abogado
10. Treintaytantos

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

TRAGÈDIES EVITABLES

Malgrat ja fa uns quants dies que ha succeit m’agradaria escriure unes línies sobre el trist succés de la mort de 4 nens a l’annex del camp de Beisbol a Sant Boi de Llobregat.

Ens havien avisat de que s’apropava un temporal de vent inusual, amb ratxes molt fortes i gens frequents al nostre país. Fins aquí tot correcte. Arriba el dia i es compleixen les previsions, aquest vent huracanat fa destrosses importants per diferents parts del territori i, el pitjor, s’emporta la fràgil vida dels més desvalguts, uns nens que entrenaven el seu esport preferit en una instal•lació coberta del club.

Coincideix tothom que, aquí, els fets que es succeixen fora del que considerem normal provoquen enrenous i desastres. No estem preparats per reaccionar davant les possibles contingències, especialment meteorològiques.

Diuen que aquesta instal•lació s’havia d’haver restaurat fa dos anys i no s’ha fet. El resultat ja el coneixem. Els responsables d’aquesta incompetència sabran el seu grau d’implicación en el que ha passat i, de ben segur, exhimiran les culpes sota raons logístiques.

El cert es que 4 nens van morir quan una ratxa de vent es va emportar un sostre d’uralita i va tirar al terra la paret de la instal•lació, incomprensible i injustificable. Les activitats esportives són per gaudir de la vida, i no per deixar-la en mans d’uns desalmats que prioritzen altres interessos econòmics per davant de vides humanes.

El Beisbol és l’esport rei a Sant Boi, els nens no juguen a futbol, juguen amb un bat, i tots sabem que per la majoria és un d’aquells esports minoritaris i poc conegut però per aquests nens era la seva passió, una passió que ha resultat fatal per culpa d’uns quants irresponsables que haurien d’estar davant d’un tribunal i rebre una sanció exemplar.

Com sempre succeeix, sempre perden els més febles, la natura és capritxosa però el ser humà té recursos per protegir-nos i quan no es fa és només culpa nostra, i aquesta tragèdia es podia haver evitat.

El meu suport i estima a tots els seus familiars i persones que els coneixien i estimaven, no és just ni oblidable.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

OBAMA, ANY ZERO

Acaba de començar un nou periode mundial amb la presa de possessió del nou president nordamericà, Barack Obama, un fet històric per temes de sensibilitat especial i per un gir impensable anys enrera.

Més enllà del que tothom ha remarcat i de l’eufòria, no nomès americana sino mundial, hem de veure més enllà de la simple anècdota i centrar-nos amb les noves polítiques que afectaran a tothom, a tots i cadascun de nosaltres.

Hem acomiadat una era infame que va començar en temps de Ronald Reagan i que ha acabat amb una supercrisi econòmica sota el mandat del pitjor de tots i dificilment oblidable per la seva ineptitud, George Bush fill. Així que si hem après, o han après, la lliçó, s’ha de refundar la política des de la seva mateixa paraula i tothom confia que el nou lider mundial canvii i executi reformes d’una importància vital. Ara bé, no oblidem que estem parlant del estil nordamericà, de les bases tradicionals d’aquell pais, que no tenen res a veure amb la d’altres indrets del planeta.

Es cert que Obama ha arribat amb ganes de trencar amb el implacable conservadurisme republicà, integrista i intolerant, i això sempre és bo. I els que des d’Europa tenen ideals d’esquerra haurien de ser conscients que, de ben segur, aquestes bones intencions no sempre aniran d’acord amb el que entenem com a esquerra ja que el partit demòcrata americà es un superpartit que va des de l’esquerra més lliberal fins la dreta menys conservadora, aixi que l’espectre es massa gran com per posar-hi tota la confiança en un president que, segurament, voldrà contentar a tothom.

Per això, l’esquerra americana no es, ni de bon tros, l’esquerra europea, i Obama es veurà amb sensibilitats diferents tal com les entenem aquí, i segurament ens sorprendem de decisions controvertides, en un sentit i l’altra, i l’eufòria donarà lloc a una realitat molt més complexe, un món ple de contradiccions i lluites sense resoldre.

De moment, ha començat molt bé amb el compliment de promeses electorals com el tancament de la vergonyosa Guantanamo i amb el impuls de l’experimentació per tractar malalties com l’estudi de les cèl•lules mare… creuem els dits.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

DANCING QUEEN, LA CANÇÓ POP PERFECTE

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=ctzIEjjOfd4[/youtube]
Recordo que va ser un dels primers singles que vaig comprar, allà per l’any 1976, i també recordo com el vaig quasi cremar de tant posar-lo al meu tocadisc petit que tenia al costat del llit. Era “Dancing Queen” d’ABBA, un tema alegre, enganxós i fantàstic. El grup suec era molt criticat des de bastants àmbits musicals, i segurament molts d’aquells avui s’empassarien les seves paraules al veure com el grup no només ha sobreviscut als anys sino que avui en dia, més que mai, estan en boca de tothom, gràcies també a l’èxit de Mamma Mia.
I m’agradaria reivindicar aquest tema, Dancing Queen, com a cançó perfecte, pop instantani de qualitat i que mai cansa escoltar-lo. Els elitistes i snobs segur que també, en la intimitat, deuen haver ballat amb aquest tema dels ja enyorats ABBA…

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

2009

Fa deu minuts que ha començat un nou any, el 2009. Estic sol escoltant de fons l’alegria d’uns quants. Em falten algunes persones que ara mateix estan molt lluny, altres irremediablement sense tornada, però demà serà un dia més, un primer de gener que espero sigui un pas més en deixar enrera la malastrugança i un pas menys en arribar a assolir les meves fites, potser de noves.
El temps no mira al teu voltant, simplement flueix sense pausa i, sincerament, no sé ni perquè escric ara mateix, ni trist ni alegre, res de res, per tant no té cap sentit. Ho deixo aquí.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail