Hi ha una paraula en boca de tothom des de fa setmanes: crisi. Ens ho han repetit fins la sacietat des del informatius televisius, els diaris, les ràdios, els amics, els comerciants, els empresaris… en fi, tothom en parla i, sembla que les dades econòmiques, que només uns pocs il•lustrats entenen, els hi donen la raó.
Jo, com a profà de temes econòmics i simplement com a observador de la realitat, veig aquest síndrome instal•lat en cada llar, en cada conversa i lògicament acabes pensant que no hi ha res d’imaginari i que la paraula té raó de ser.
Fins aquí, res a dir, el món es cíclic, el que avui és negre, demà serà blanc, per tornar més endavant a ser negre, així que existeix la possibilitat de que estem en època de vaques magres, però llavors intento qualificar el fet i m’entren uns quants dubtes sobre el sentit d’aquesta crisi.
Dades publicades indiquen una inflació pels núvols, un euribor en la troposfera i, per tant, hipoteques hipotecades fins a augmentar l’índex de morositat, energies com el petroli amb màxims històrics, així que aquesta societat, en teoria, s’està empobrint a marxes forçades, però llavors venen d’altres que diuen que en època de rebaixes, com aquestes d’estiu, han augmentat les vendes un 20%, la gent ha gastat més diners i els comerciants han guanyat bastant més que l’any passat, la gent viatja més en època de vacances i, fins i tot, a destins imposibles anys enrera… els restaurants continuen ben plens els caps de setmana i els bancs mostren xifres de més beneficis respecte a anteriors balanços.
Tot plegat em fa arribar a una conclusió, a una opinió que és del tot personal. La crisi és per a uns pocs perque els altres ho volen així, la dicotomia entre rics i pobres es cada cop més evident i les polítiques socials han fracassat rotundament. Els rics són cada cop més rics i els pobres més pobres, la gent que vivia bé viu millor i els mileuristes augmenten mes rera mes. Hi ha un element de psicosi? Segur, perque en un pais del tercer món instal•lat en el primer necessita que aquesta dualitat continui.
Com deien els adorats Supertramp… Crisis, what crisis?…
