GRÀCIES A TOTS

El dijous 17 d’abril es va fer la cerimònia d’entrega de premis als millors esportistes i entitats del Vallès Oriental. Va ser una gala que se celebra ja fa uns quanta anys on es premia el més destacat de l’any a la comarca.

Enguany, però, hi havia una novetat, la instauració d’un nou guardó: el premi a la millor tasca periodística que, tal com diu el seu nom, s’entregarà al treball o persona del mitja d’informació que hagi fet mèrits més que suficients per guanyar-lo.

El primer guardò, però, ha estat honorífic a la figura del meu germà, Oriol, que ens va deixar ara farà un any i que, en les edicions posteriors, portarà el seu nom. Aquest és un gest que, parlo en nom de la familia, honora a tots aquells, els seus amics, els de l’Associació de Periodistes Esportius del Vallès Oriental, han volgut retre en homenatge seu. Ens sembla un detall emotiu i de reconeixement a la seva tasca no només professional sino personal.

En pàgines interiors ja s’explica com va ser l’acte així que només em limitaré a dir que ens sentim molt orgullosos que les properes edicions d’aquesta festa de premis esportius, hi hagi un espai en memoria d’una persona, l’Oriol, que va dedicar quasi tota la seva vida a aquesta feina, a l’esport, la seva gran passió.

Gol Esports va néixer del no res i ara és un referent per qualsevol amant de l’esport del Vallès, i això és mèrit d’un munt de gent però, especialment d’ell, que amb l’esforç únic d’una il•lusió quasi ingenua però ferma i reivindicadora, ho va engegar i va estendre la seva mà als que són avui molts dels grans professionals del periodisme esportiu.
Ells han ideat un premi que ho reconeix i que, estic segur, dignificarà la tasca del redactor, columnista, fotògraf… tots aquells que, com l’Oriol, s’han dedicat i es dediquen, en cos i ànima, a fer allò que més els hi agrada, en aquest cas, l’esport.

Gràcies en nom de la familia. No podiem esperar millor homenatge.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

MALA ORGANITZACIÓ

Una de les coses que, en petit comitè, es parla sovint és la disponibilitat de temps suficient per conjugar la vida laboral i personal. Es un tema que arrossega molta controversia i que, malgrat, amb els anys ha anat guanyant força l’opció de millorar la qualitat de vida encara no és posible arribar a un acord social sobre com executar-ho.

Ja sabem que fa molts anys la majoria de paisos europeus tenen per norma la partició i acceptació de que les dues coses són compatibles i ajustades al fet que, amb la incorporació lògica al treball de la dona, el temps és limitat i s’ha d’organitzar. Aquí, però, no acabem de trobar aquesta fòrmula. Sensibilitat sobre el tema hi és però sense cap resolució política que acceleri i acosti la solució al problema.

Les empreses són reticents a flexibilitzar els seus horaris, un inconvenient que va en contra de les mateixes perque redueix la capacitat física i mental dels treballadors. Els costums tampoc ajuden, dues hores per dinar i un final de jornada més enllà de les vuit són temes a considerar i que, de ben segur, un reajustament permetria aprofitar més el temps lliure.

Sobradament reconegut és que pels matins es quan una persona aporta el màxim de les seves capacitats i, per això, adoptar mesures d’altres indrets com jornades intensives o flexibilitzar entrades i sortides, aportaria més resultats que, al final, és el que interessa a tothom.

La sensació general es que no tenim temps, no només per les obligacions que comporta el dia a dia sino també per l’oci, per l’entreteniment, per l’esbarjo i desconnectar precisament del que comporta la rutina diària.

Per què cap associació ni sindicat ni partit polític pren mesures per organitzar un calendari més lògic i adeqüat als nous temps? Les empreses, grans valedores del conservar velles tradicions, també haurien de reciclar-se i pensar que la productivitat no és la quantitat d’hores treballades sino la qualitat, i una persona més feliç ho serà en qualsevol àmbit de la seva vida.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail