Tweet

En els darrers dies hem assistit a un fet que, per desgràcia, és relativament habitual en el paissatge urbà però que, en aquest cas, ha estat portada de diaris i televisions gràcies a unes càmeres de seguretat que ho van captar amb tota nitidesa. Em refereixo a l’agressió per part d’un descerebrat a una noia equatoriana en els Ferrocarrils de la Generalitat el passat 10 de juliol.

No és qüestió d’analitzar fil parranda el fet. Aquest paio és un desgraciat que no té cap neurona aprofitable i que, com es habitual en aquesta mena de personatges, aboca la seva inexistent intel•ligència en forma de violència física i verbal. Però, sens dubte, hi ha un tema de fons: el racisme indiscriminat.

Aquí resideix un dels grans reptes per als propers anys. No és un assumpte nou, ni molt menys. El despreci a tot el que és diferent a nosaltres existeix des que el món és món, però el retrat social dels darrers anys ha afavorit certes actiuts intol•lerants que abans no es donaven.

Cal afrontar-ho. Els postres pobles, barris i carrers canvien de fisonomia, l’arribada de la gran quantitat d’immigrants ha fet que, avui, el carnisser sigui equatorià, el flequer, peruà, el repartidor, senegalès o el quiosquer, magrebí. I ens hem d’acostumar a acceptar que aquest serà el nostre futur, una riquesa de races, cultures, que s’integraran a la nostra i que, de ben segur, ajudaran a créixer el nostre país per evolucionar i ser més solidaris i humans.

Sempre hi hauran els incults, com aquell impresentable, que creuran que la seva petjada ha de ser l’única però, estic segur, que en un temps no massa llunyà, aquests comportaments quedaran reduits a la mínima expressió. Tenen tota les de perdre.

Malgrat tot, la classe política encara ho afronta de manera anecdòtica, ells viuen en un altre paral•lel per sensibilitzar-se davant certs temes quotidians però… què passarà quan els nostres dirigents, els que manin, siguin de Quito o Fez? No és ciencia ficció, només és qüestió de temps…