DANI PEDROSA… BLANC O NEGRE?

Parlant de motociclisme, en els darrers anys si hi ha algú que ens ha fet vibrar com mai ha estat en Dani Pedrosa. Ja des de la categoría de 125cc va demostrar que estava fet d’una pasta especial, amb un talent innat per a un jove amb un físic aparentment feble i poc dotat per un esport tan exigent com aquest però amb una mentalitat absolutament guanyadora.

En la categoría de 250cc va demostrar que pujar a una moto i guanyar carreres era bufar i fer ampolles, no tenia rival i, jo el primer, vaig creure que seria l’únic que podria destronar al gran Valentino Rossi en Moto GP.

Però ja en la categoría reina, els problemas s’han anat succeint i l’esperada rivalitat no ha sorgit quasi bé mai. L’any passat va ser Hayden, enguany Stoner, els que s’han endut un títol en principi reservat per als dos grans i que han deixat en evidència, primer, els problemes de les principals marques com Honda i Yamaha, i després una segurament estrategia equivocada alhora de planificar una temporada.

Dani Pedrosa és el nostre millor pilot, sens dubte, amb permís de l’explossiu Jorge Lorenzo que arriba molt fort després de guanyar dues temporades als 250cc. I segueixo pensant que Dani Pedrosa serà algun dia campió de Moto GP però aquesta temporada ha generat uns dubtes que no havíem previst. Honda no ha funcionat, però per què? Ha mancat una comunicació fluida i la marca japonesa no ha trobat el millor per a que Pedrosa pogués arribar al més dalt del podi final.

I ara es planteja un futur dubtós. El proper any serà clau en l’evolució de Pedrosa en Moto GP. No pot fallar. Ara sembla que les relacions són millors i Honda ha promès millor material però Dani, que si una cosa té és un cervell privilegiat, ha de posar-se ferm i superar la inèrcia negativa que sembla haver-li fet perdre una bona part de crèdit del paddock. No hi ha volta de fulla, Dani Pedrosa ha de tornar a regnar…

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

EPOCA DE CANVIS…

En els darrers dies hem assistit a un fet que, per desgràcia, és relativament habitual en el paissatge urbà però que, en aquest cas, ha estat portada de diaris i televisions gràcies a unes càmeres de seguretat que ho van captar amb tota nitidesa. Em refereixo a l’agressió per part d’un descerebrat a una noia equatoriana en els Ferrocarrils de la Generalitat el passat 10 de juliol.

No és qüestió d’analitzar fil parranda el fet. Aquest paio és un desgraciat que no té cap neurona aprofitable i que, com es habitual en aquesta mena de personatges, aboca la seva inexistent intel•ligència en forma de violència física i verbal. Però, sens dubte, hi ha un tema de fons: el racisme indiscriminat.

Aquí resideix un dels grans reptes per als propers anys. No és un assumpte nou, ni molt menys. El despreci a tot el que és diferent a nosaltres existeix des que el món és món, però el retrat social dels darrers anys ha afavorit certes actiuts intol•lerants que abans no es donaven.

Cal afrontar-ho. Els postres pobles, barris i carrers canvien de fisonomia, l’arribada de la gran quantitat d’immigrants ha fet que, avui, el carnisser sigui equatorià, el flequer, peruà, el repartidor, senegalès o el quiosquer, magrebí. I ens hem d’acostumar a acceptar que aquest serà el nostre futur, una riquesa de races, cultures, que s’integraran a la nostra i que, de ben segur, ajudaran a créixer el nostre país per evolucionar i ser més solidaris i humans.

Sempre hi hauran els incults, com aquell impresentable, que creuran que la seva petjada ha de ser l’única però, estic segur, que en un temps no massa llunyà, aquests comportaments quedaran reduits a la mínima expressió. Tenen tota les de perdre.

Malgrat tot, la classe política encara ho afronta de manera anecdòtica, ells viuen en un altre paral•lel per sensibilitzar-se davant certs temes quotidians però… què passarà quan els nostres dirigents, els que manin, siguin de Quito o Fez? No és ciencia ficció, només és qüestió de temps…

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail