Parlant de motociclisme, en els darrers anys si hi ha algú que ens ha fet vibrar com mai ha estat en Dani Pedrosa. Ja des de la categoría de 125cc va demostrar que estava fet d’una pasta especial, amb un talent innat per a un jove amb un físic aparentment feble i poc dotat per un esport tan exigent com aquest però amb una mentalitat absolutament guanyadora.
En la categoría de 250cc va demostrar que pujar a una moto i guanyar carreres era bufar i fer ampolles, no tenia rival i, jo el primer, vaig creure que seria l’únic que podria destronar al gran Valentino Rossi en Moto GP.
Però ja en la categoría reina, els problemas s’han anat succeint i l’esperada rivalitat no ha sorgit quasi bé mai. L’any passat va ser Hayden, enguany Stoner, els que s’han endut un títol en principi reservat per als dos grans i que han deixat en evidència, primer, els problemes de les principals marques com Honda i Yamaha, i després una segurament estrategia equivocada alhora de planificar una temporada.
Dani Pedrosa és el nostre millor pilot, sens dubte, amb permís de l’explossiu Jorge Lorenzo que arriba molt fort després de guanyar dues temporades als 250cc. I segueixo pensant que Dani Pedrosa serà algun dia campió de Moto GP però aquesta temporada ha generat uns dubtes que no havíem previst. Honda no ha funcionat, però per què? Ha mancat una comunicació fluida i la marca japonesa no ha trobat el millor per a que Pedrosa pogués arribar al més dalt del podi final.
I ara es planteja un futur dubtós. El proper any serà clau en l’evolució de Pedrosa en Moto GP. No pot fallar. Ara sembla que les relacions són millors i Honda ha promès millor material però Dani, que si una cosa té és un cervell privilegiat, ha de posar-se ferm i superar la inèrcia negativa que sembla haver-li fet perdre una bona part de crèdit del paddock. No hi ha volta de fulla, Dani Pedrosa ha de tornar a regnar…





