ELS ALTRES ESPORTS

Sé que el meu escrit anirà contracorrent de la majoria de gent a qui li agrada l’esport, especialment l’esport rei. Avui en dia tothom opina sobre el resultat del diumenge, sobre quina alineació faria el proper partit i si aquest o l’altre hauria d’estar a la banqueta. Tots sabem molt de futbol, som entrenadors en potència i alguns, fins i tot, aspirants a directius o presidents. Se’ns omple la boca del molt que coneixem del Barça, Espanyol, Madrid o l’Inter de Milà. Mira que bé.

Doncs, com ja he dit, jo enlloc d’agafar l’autopista i col•lapsar-me en el peatge, agafo la comarcal i gaudeixo dels altres esports que defugen d’aquesta catarsi col•lectiva, i sense renegar de les meves ensenyances i coneixements, ara per ara m’ho passo d’allò més bé veient esports com el beisbol o el futbol americà. Sí, no em mireu així i amagueu el somriure burleta, segurament molts de vosaltres no us adoneu de que hi ha vida més enllà de les portades dels diaris esportius… vosaltres sortiu perdent, us ho ben asseguro.

Per sort, les noves tecnologies en han apropat tota una mena d’esports, desconeguts fins fa poc temps, començant ja fa uns quants anys per l’excel•lència de la NBA, i posteriorment per altres esdeveniments absolutament espectaculars en regles i conceptes.

Sóc ben conscient que el que a mi m’agrada difícilment omplirà grans espais televisius, ni moltes pàgines als diaris ni encetarà converses als bars, però sincerament, això no em preocupa gens ni mica. Malgrat tot, sí reconec que m’agradaria el reconeixement d’aquests “altres esports”, més d’un centenar encara que no ho creieu. Jo ho tinc ben clar. Algú de vosaltres s’ha assabentat que fins fa poques jornades s’ha celebrat a Barcelona l’Europeu de Beisbol? Em podrieu dir qui ha estat el Campió d’Europa?

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

LA CASA REIAL I ELS SEUS PRECEPTES

La societat civil de l’Estat ha anat intercanviant al llarg del temps els seus símbols més preiats. En el darrer segle, la història ha anat donant tombs i el que abans d’ahir era negre avui és blanc i, en el nostre cas, la inmensa majòria ho agraïm amb mirada còmplice.

Fins fa poc més de tres dècades els valors de la societat eren, per sort, molt diferents als actuals. Les lleis escrites, i no escrites, et deien què haviés de fer, què pensar i com actuar, tot estava molt clar, la por del ser superior. Avui en dia se’ns enxampla el pit proclamant que aquesta època es fruit del passat i que està totalment superada. I jo, des de la modèstia d’aquestes línies, dic que nassos, que encara estem al bressol d’una societat justa i solidaria.

Espanya és monàrquica, per herència, per tradició, i molts ciutadans veuen un fet normal com la figura dels membres de la Casa Reial viuen en el seu món d’opulència i gratificacions incondicionals per part de l’Estat. Però també comencen a sortir algunes veus que qüestionen el seu paper. Jo em posiciono clarament en la inutilitat d’aquesta institució. Quin paper juguen avui en dia? Representants de l’Estat? Solemnitat i absurditat, tot plegat. Justifica aquesta representació l’alta despesa que prové dels impostos dels ciutadans de peu que ni somniant guanyarant al llarg de la seva vida ni un 1% del que els Borbons es gasten en sabates?

Hi ha cada cop més consciència de les desigualtats, les veiem cada dia en les notícies, però quan surt el tema Reial entra la por i la boca petita… i les masses callen… o no, per sort, vivim en una nació, la catalana, que des de temps inmemorials hem aixecat la veu davant les injustícies. I això no està ben vist pels intolerants veins que ens diuen que callem, que d’això no es pot parlar, no es pot qüestionar… Potser ja seria hora que ens manifestessim de forma clara i oberta, no cal cremar res, només fer-nos escoltar amb un crit perllongat per a tots aquells que no han superat les seves debilitats morals, o mentals…

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail