UNA NOVA TEMPORADA

Finals d’agost, principis de setembre. Un nou any esportiu. Una rutina que molts de nosaltres esperem des que va acabar l’anterior. Enguany tenim l’Eurobasquet, potser ara per ara, l’esdeveniment que ha creat més il•lusió després de l’excel•lent paper dels espanyols guanyant el Mundial amb la participació fonamental dels catalans Gasol, Rudy o Navarro.

La temporada futbolística engega amb els dos equips catalans impregnats d’optimisme, especialment un Barça que, després d’una temporada decebedora, afronta aquesta amb unes expectatives molt altes gràcies a la inclusió de figures com Henry, o l’arribada dels joves Bojan i Giovanni. S’exigirà molt i no es perdonarà res. El crèdit perdut la passada campanya l’han de recuperar per a complir amb el que pensa la majoria, que tenen la millor plantilla en molts i molts anys.

D’altra banda, els pericos viuen moments àlgids, amb la moral pels núvols després de la gran temporada arribant a la final de la UEFA. Han trobat l’arquitecte perfecte amb Valverde, un home que sap conjugar l’exigència amb la psicologia del tracte, un fet quasi imprescindible per l’alt nivell de competició. Han mantingut l’eix central de jugadors i aspiren a superar el nivell de l’any passat.

Però hi han molts altres punts d’atenció. La temporada de bàsquet, d’handbol, els Mundials de Fòrmula 1 i les Motos, l’US Open de Tennis, etc, etc… alicients no mancaran…

L’esport d’alt nivell ja és aquí, però també el de base, el dels nostres pobles i barris. Sense aquests, res de l’altre seria possible. Que ho gaudiu.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

BARCELONA I ELS ALTRES CATALANS

Els darrers mesos hem assistit a una sèrie de fets caòtics sistemàtics que en bona part han afectat les infraestructures, serveis o societat civil barcelonina com, per exemple, les obres de l’AVE, amb la polèmica del seu traçat, les incidències continues de Rodalies, les apagades de llum que van afectar a milers de usuaris, les cancel•lacions de vols, etc, etc… Res a dir. O tot a dir, segons com es vegi. Certament tenim un dèficit real en matèria d’inversions, per això, res de nou. Però resulta que ara es quan els mitjans, la gent del carrer i, especialment, els polítics s’han adonat d’això.

Barcelona és el barem de la nostra tranquilitat… o intranquilitat. Si una comarca, com el Baix Empordà, o una població qualsevol pateix un caos semblant, és fruit de la normalitat de viure fora de la gran xarxa central. No hi han pàgines i pàgines als principals diaris, no es dedica els primers minuts dels Telenotícies i no s’indemnitza al personal de manera tan ràpida i fluida com ha fet amb els barcelonins les companyies de Renfe, Iberia i Fecsa.

Des de fa sis mesos dona la impresió d’haver entrat en una espiral de consciència que tot falla a Catalunya. Tan indignant com un somriure d’hipocresia d’aquells que han de vetllar per tot el territori. Senyors meus, tant els periodistes il•lustrats de la capital com els polítics que, de tant en tant, fan excursions per les comarques, sàpiguen que el caos elèctric, ferroviari, urbanístic, les molesties les patim tots per un igual, visquin on visquin, i als que en un dia vàrem decidir allunyar-nos dels punts de congestió urbans també ens agradaria que ens miressin als ulls amb la rapidesa que ho fan amb els problemes dels ciutadans de Barcelona.

Per cert, on visc, hem estat deu dies sense cobertura de telèfon mòbil. Algú s’ha assabentat? La companyia ho ha ignorat i l’Ajuntament no ha informat prou clarament… però els drets i deures son al mateix document per a tothom, ves per ón.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail