CONTRASENTITS DE L’ESTIU

Ha costat, però la canícula estival reprèn la seva activitat anual amb tota la força de la natura. Estem immersos, de nou, en l’arribada de les vacances, un fet que quasi tothom espera amb ganes des que van acabar les precedents de fa 11 mesos, i que ara sí, tothom, associa a fets relacionats amb els mesos de juliol i agost.

 

Per exemple, el calor i la xafogor. I a més, ara ens confirmen lo del canvi climàtic, l’escalfament de la terra, el desglaçament dels àrtics i la consequent frequencia de fenòmens meteorològics cada cop més virolents. Però nosaltres com si res, seguirem anant de 10 del matí a les 8 del vespre a les platges, cercan el mílimetre de sorra on posar la tovallola, la cadireta, el parasol, la nevereta, les bosses, les joguines de les criatures… i indiferents als 40 graus de l’atmosfera. La imatge és el més important, que després hem de passar comptes amb els familiars, amics o veins sobre qui està més moreno… i un no pot quedar malament davant un repte tan tradicional com imprescindible.

Això del canvi climàtic és realment preocupant. Ja diuen que en un futur, no massa llunyà, tots els turistes marxaran més al Nord. A Noruega i Suecia ja s’estan preparant per rebre la gran quantitat de formosos cossos a la recerca de cervesa, sol i marxa… i, llavors, nosaltres què? Volen que els digui la veritat? Tant se m’en fot. Per una banda, estic fart de passejar per les nostres costes i demanar permís per passar amb tanta aglomeració o fer cues interminables a qualsevol carretera però, d’altra banda, com serien els nostres estius sense imatges tan impactants com els guiris habituals de Les Rambles o qualsevol passeig costaner? La samarreta Imperio o la clàssica “Magnum” colorejada i pantalonets anys vuitanta, xancletes i el barret mexicà, tot ben barrejat amb el color gambeta o escamarlà de la pell rostideta… així que el que sigui, serà, i no cal amoinar-nos més… són els contrasentits de l’estiu.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail