El olvido trágico…

Tiempos convulsos. Un terremoto en Japón ha desolado una parte importante del país y nos hunde en la razón de que nada ni nadie es infalible, ni los más avanzados, nadie. Una tragedia que nadie sabe su alcance ni consecuencias futuras, la fragilidad de toda una sociedad, la nuestra, cuando la misma vida nos pone a prueba.
En Líbia todo y mucho, lejos de perecer parece que resurge, el drama humano altera y masacra el día a día de muchos civiles que ven impotentes como todo tarda años en construirse y unos pocos segundos en acabarse. Los totalitarismos en paises árabes van cayendo, cada uno a su manera, pero lo que está sucediendo en ese país será una carga para cualquier ser humano, sea de donde sea.
Lo sé, sucederá como en los Balcanes, está sucediendo, el masacre de etnias, civiles inocentes e invisibles para el resto del mundo. Ya no nos acordamos de la tragedia de la extinta Yugoslavia, y no aprendemos de nuestros errores. Van a dejar que suceda lo mismo? los países no se ponen de acuerdo en como detener este genocidio, igual sucedió en Croacia, en Bosnia, Serbia… los líderes mundiales permiten que la matanza siga y siga, no actúan por miedo a perder intereses políticos y económicos.
Líbia es hoy Yugoslavia, y nadie se acuerda de una guerra que fue tan cruenta como imposible, un baño de lágrimas y sangre que se repite ante la pasividad del mundo entero.
Japón vive un momento trágico provocado por una naturaleza que nos dice que nunca la subestimemos, Líbia por unos ingentes armados sin un mínimo de dignidad. En lo primero, poco podemos hacer pero en lo segundo sí.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

El fenòmen de les scammers russes i africanes

i mésMés Jenny MorrisonJenny Morrison scammer africana
Aquestes darreres setmanes he viscut un nou fenòmen social que, sincerament, desconeixia. Segurament molts de vosaltres heu rebut correus de noies russes o d’altres paisos on es presenten dient que ens han vist en algun lloc i que els hi ha agradat el nostre perfil, que desitjarien conèixe’ns i ens donen una adreça per contactar.
En el meu cas aquestes adreces van directament com a spam, però així mateix algunes webs de contactes, d’amistats i parelles, de la xarxa tenen incloses algunes d’aquestes noies que estan cercant un home per casar-s’hi i formar una família.
Jo ho he provat, hi vaig contactar amb algunes tot informant-me abans dels riscos que corria. Amb dues la cosa va funcionar, una és de Nigeria i l’altra d’una població russa.
Aquestes noies m’escriuen unes cartes amb molt sentiment, expresant-se amb molt afecte i amb un to absolutament romàntic, t’envien fotografies, a qual més maca, i et pregunten coses de la teva vida i, especialment, que vols en una noia. Donen molt valor a la família i diuen que la seva ambició es trobar un home que les respecti i l’estimi per casar-se i tenir fills.
La qüestió es que a mesura que l’intercanvi de mails avança la cosa es va fent més i més intensa, fins que arriva un moment que proposen venir a veure’t per estar junts un temps. Evidentment, acceptes, i la trobada es comença a planificar, dates, lloc, demanen dades personals teves, etc… però, de cop i volta, et diuen que no tenen prou diners per venir i si els pots enviar uns quants euros, forces, per fer front als visats i viatge.
En el moment que dius que no pots enviar diners, la resposta va ser contundent, deien que estaven defraudades, que només volia jugar, que no volien saber res d’un home així, etc, etc…
Aquestes són les scammers. Un fenòmen d’Internet on a través de mails privats o pàgines de dating, noies joves, molt maques, contacten amb homes, generalment bastant més grans, per enamorar-los i després estafar-los demanant diners per venir-los a veure. Evidentment després no venen i es queden aquests diners, i segueixen cap a un altre incaute. Hi han hagut molts casos de gent que hi ha caigut, han perdut diners pensant que havien trobat a una noia, guapa i jove, que els estimava.
Les scammers són principalment noies russes, precioses elles, que es dediquen a l’estafa online, altres casos són homes els que estan al darrera d’aquestes comunicacions i utilitzen fotografies de models. Les imatges de la noia que he insertat són de la Jenny, l’africana que ha contactat amb mi. En concret es tracta de fotografies d’una actriu porno que, segurament, no sap que estan utilitzant la seva imatge per aquesta activitat. Es més, investigant he descobert que hi han bastants perfils d’aquestes scammers, amb noms i de paisos diferents que utilitzen aquestes mateixes fotografies.
M’ha interessat aquest fenòmen i he decidit investigar més, em recolzo en diferents pàgines dedicades a l’anti-scam on es recullen les fotos i perfils de totes les scammers conegudes i per conèixer.
Jenny i la noia russa estaven bojes per mi i ara sóc el diable… què curiós.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Que putada que te fuiste, Pepe

pepe_rubianes
Un altre cop a l’ànima sensible, transgressora i impertinent. Ni la mateixa vida respecta a aquells que l’estimen, com ho feia el Pepe Rubianes, un actor que es va guanyar a la gent de Catalunya amb els seus monòlegs surrealistes, un tipus que generava bon rotllo en forma i fons.
He sentit la mort del Pepe Rubianes. Amb el seu espectacle em va fer gaudir de la part més histriònica i evident del ser humà. Gràcies Pepe, per fer-me feliç quan més ho necessitava…

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Eluana, símbol de llibertat

Fa dies que vaig seguint el tema de la noia italiana, Eluana, de 37 anys, que fa 17 que està en coma i en estat vegetatiu després de patir un accident de cotxe. Després de tants anys de lluita, els pares han aconseguit, per via judicial, que deixin d’alimentar-la i, conseqüentment, deixin morir en pau a la seva filla.

Però, ves per on, estem parlant d’un país amb arrels tradicionals catòliques i, per tant, amb els tics intolerants que comporta qualsevol religió. Mig Italia s’ha mobilitzat en contra de la decisió i estan pressionant des de tots els àmbits per a que no s’executi la sentència, fins i tot, en un acte sense precedents, el fatxenda de Berlusconi ha ideat una llei per revocar aquesta decisió. Intolerable.

Acabo de llegir una entrevista a El País amb el pare de l’Eluana i em sembla una meravellosa exposició de com ha de ser la nostra vida, els nostres principis i, no cal dir-ho, estic totalment al seu costat. Particularment, així ho desitjo amb tota claredat, jo no voldria viure sense qualitat de vida, sempre ho pensat, si estigués en estat vegetatiu, si no pogués valdre’m per mi mateix prefereixo no viure perque això no és vida.

Fart estic d’aquesta gent que vol imposar els seus valors morals a la resta com si fossin els únics existents. Les religions són nius d’idees intolerants i decadents, sense cap mena de respecte pel ser humà, de pensament individual i amo del seu propi destí.

Reprodueixo aquí aquesta entrevista, és en castellà, i per a mi és una mostra de com millor seria el món amb persones com aquest pare, el pare d’Eluana, que segur estaria satisfeta del seu sabi progenitor.
Beppino Englaro
ENTREVISTA: BEPPINO ENGLARO Padre de Eluana
“La condena a vivir sin límites es peor que la condena a muerte”
MIGUEL MORA – Roma – 08/02/2009

Beppino Englaro es, más que un hombre, un superhombre. Lleva 17 años intentando cumplir la misión que le encomendó su hija Eluana. Vivir libre y con dignidad, o morir. “Lo decidimos en familia. Vida, muerte, dignidad, libertad. Somos tres purasangres de la libertad. La magistratura ha defendido nuestro derecho. Y no necesitamos oír letanías”, explica.

“Solo me importa una cosa: defender la libertad de mi hija”
Tras una batalla jurídica de 11 años, su hija espera en la clínica La Quiete de Udine el momento de ver reconocido su derecho, sancionado por todas las instancias judiciales posibles, a no vivir sin capacidad de entender y querer.

Su padre está más tranquilo que nunca. En paz. No le afecta la manipulación política que ha hecho del caso Silvio Berlusconi, ni el escándalo apocalíptico orquestado por el Vaticano, ni las acusaciones de asesinato que, otra vez ayer, le lanzó la curia romana. “La condena a vivir bajo cualquier condición es mucho peor que una condena a muerte”, dice desde su casa de Lecco, donde espera el desenlace con su mujer, Saturna, enferma de cáncer desde 1992, el año en que Eluana tuvo el accidente que la dejó en estado vegetativo.

Englaro mandó ayer un mensaje al presidente de la República, Giorgio Napolitano, y al presidente del Consejo, Silvio Berlusconi: “Soy el tutor de Eluana Englaro, pero en este momento hablo de padre a padre, y me dirijo a ustedes para invitarles, a los dos solos, a que acudan a Udine para conocer, en persona y de forma privada, las condiciones reales de mi hija Eluana, sobre quien se han difundido noticias alejadas de la realidad que pueden llevar a confundir y desviar todo comentario y convicción”.

Pregunta. ¿Han acelerado los médicos la suspensión de la alimentación de Eluana?

Respuesta. El protocolo sigue adelante. Los tres médicos están intentando cumplir al 100% el protocolo que decidió el juez. Nuestro único interés es respetar la legalidad. No entramos en detalles. Nos atenemos escrupulosamente a lo que han dicho los tribunales. Solo a eso.

P. ¿Qué le ha parecido el movimiento del Gobierno Berlusconi?

R. Ha sido un golpe de efecto. Sólo se me ocurre decir que la realidad a veces supera a la fantasía más fantasiosa. Es muy curioso que Berlusconi haya salido precisamente ahora a escena. Cuando era primer ministro, en 2004, yo le escribí una carta pidiéndole ayuda. No respondió. Como la política no hizo nada y el Gobierno tampoco, me dirigí a los jueces. Les pedí ayuda y ellos cumplieron su deber. Durante más de diez años todas las instancias judiciales han examinado hasta el más mínimo detalle. No sé qué esperan descubrir ahora los políticos.

P. Dicen que sólo quieren evitar que Eluana muera.

R. Quieren bloquear la sentencia del Supremo, sí. Pero en un país civilizado eso no debería suceder. Berlusconi se ha enfrentado al presidente de la República para intentar detener la legalidad. Quizá no entiende la división de poderes.

P. ¿Cree que al final podrá hacer valer ese derecho?

R. Siempre me he movido en la legalidad más estricta porque no tenía otra alternativa. Si ellos quieren obstaculizar la legalidad no es algo que yo pueda controlar. Yo me defiendo con el derecho, como siempre. Si ellos quieren verificar cosas que ya han sido verificadas muchas veces significa que, por su parte, es una cosa infinita. Pero esta historia siempre ha sido clara, neta y límpida. Eso es lo que les molesta. Se ha hecho de una manera escrupulosamente legal, y ellos no están acostumbrados a manejar cosas tan limpias. No entienden qué es esa cosa tan clara de la legalidad a la luz del sol. No es culpa nuestra. Hemos hecho todo dentro de la sociedad y de la legalidad. No podemos hacer más.

P. ¿Qué le ha parecido el aplauso de la Iglesia al movimiento de Berlusconi?

R. De la Iglesia no hablo. Siento un sagrado respeto por ella y espero de ella lo mismo. Espero que sepan lo que dicen y lo que hacen, pero no polemizo con ellos. La Iglesia no tiene nada que ver en el asunto. No me puede imponer sus valores. Puede opinar, pero lo que diga no tiene que ver conmigo ni con Eluana. El magisterio de la Iglesia es moral; el Estado es laico, y en él están también los católicos. Lo que dice la Iglesia les debe afectar a ellos, no a los que no profesamos esa confesión. De forma que todo lo que digan es su problema, no mío.

P. Quizá ése sea el fondo del problema. Es usted demasiado laico.

R. Me dicen siempre que estoy años luz por delante, que soy demasiado avanzado. Pero yo no puedo volver atrás para darles placer, lo siento. Ellos están a su nivel y yo vivo en un Estado laico. Los 2009 años de historia de la Iglesia van por un lado y el Estado va por el suyo. Yo para pedir justicia no me he dirigido a ellos, sino a los tribunales de Justicia. A ellos no les he pedido nada, ni se lo pediré. Pueden decir lo que quieran, no lo discuto, pero esta historia está fuera de su poder.

P. Berlusconi dijo el viernes que no puede quejarse usted de que el caso le haya costado dinero porque las monjas de Lecco siempre han atendido gratis a Eluana. ¿Cómo recibió esas palabras?

R. Hubiera dado todos los recursos del mundo para evitar que Eluana pasara así estos 17 años. Todo el dinero del mundo. El único coste que nos interesa es la libertad fundamental de mi hija. Si hubiese sido por Eluana, no habría costado ni un euro. Yo no pedí que la mantuvieran viva, pedí que la dejaran morir el primer día que me dijeron que estaba así. Decidieron ellos, no nosotros. Fuimos obligados a mantenerla viva, sin capacidad de entender ni de querer, por unos médicos que no sabían nada de nosotros. Fue un acto de una violencia espantosa. Por eso pedimos a la sociedad que nos ayudara. Ése es el precio que hemos pagado.

P. ¿Cree que Eluana se ha convertido en un símbolo de libertad?

R. Espero que su historia sirva para que la gente entienda que la medicina debe pensar mil veces antes de crear situaciones que no existen en la naturaleza. Eso es de locos. La vida es vida, la muerte es muerte. Blanco o negro. Las personas vivas son capaces de entender y decidir por sí mismas. Yo he pedido por caridad que la dejen morir. La condena a vivir sin límites es peor que la condena a muerte. En la familia, los tres habíamos dejado clara nuestra posición. Lo hablamos muchas veces. Vida, muerte, libertad, dignidad. Somos tres purasangres de la libertad. No necesitamos escuchar letanías. Ni culturales, ni religiosas, ni políticas.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Barack Obama… yes, we can

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=Jll5baCAaQU[/youtube]

Un dia històric pels Estats Units, però també per la resta del món. Obama, un afroamericà nascut a Hawaii, és el nou president americà. Jo també vull dir la meva. De tots és sabut que hem trepitjat terrenys fangosos els darrers temps, amb governs conservadors seguint una línia ultradretana que, en la majoria de casos, ens ha portat a la misèria més absoluta i que han acabat amb un sistema que pretenia eliminar fronteres i basar l’estratègia en una globalització fictícia.

L’Espanya d’Aznar fou un obscur somni que, per sort, hem deixat enrera. L’Anglaterra de Blair va ser la decepció més gran que qualsevol democràta progressista ha experimentat d’un lider que es suposava defensor de les causes justes i igualitàries. I els USA de George Bush… han esdevingut el periode més negre dels darrers quaranta o cinquanta anys del país, personalment crec que superant la corrupta gestió de Nixon i el fanatisme patriòtic de Reagan.

George Bush fill ha estat el pitjor president americà. Deixa dues guerres sagnants en marxa i una situació econòmica fent fallida, l’home realment s’ha superat i regala una herència magre al seu successor però, també, un marge de superació molt ampli i amb possibilitats d’engegar unes reformes que tothom, no només els americans, li demana.

Barack Obama és un president amb molt carisma. Es compara al de JFK, i alguna cosa en té, cert. Es compara amb Luther King, i també hi han paral·lelismes, però estem al 2008 i les necessitats vitals han canviat. Obama reuneix lideratge com per fer callar els seus detractors que diuen que ha estat escollit únicament en funció del color de la pell, no és un qualsevol que han posat de xixarelo, com van fer amb en Bush.

Obama és un home que cau molt bé a Europa, al nostre pais, però s’ha comprovat que també al seu, perque representa i ofereix la imatge del ciutadà normal, fet a si mateix. No ha tingut els padrins habituals per fer carrera política i el seu ascens ha estat fruit d’una llarga tasca amb l’ajut dels seus seguidors i assessors que han cregut en ell. Jo m’alegro que, per fi, el lider mundial sigui un tipus del carrer. I, a més, l’acompanya com a vicepresident un home de la vàlua i experiència de Joe Biden, un altre pes pesant que ha de ser el punt de recolzament per tirar endavant les polítiques transgresores del seu president.

Una darrera menció al perdedor. John McCain. Els republicans americans solen ser, especialment, gent anclada en pensaments autoritaris i totalitaristes, Bush era un exemple clar, però McCain ha demostrat tenir una ment oberta que el partit republicà ha forjat però no ha acabat de recolzar en la seva campanya electoral. McCain és un home íntegre, honrad i senyor. A diferència dels mediocres polítics espanyols quan perden eleccions o, fins i tot, en campanya electoral, McCain ha elogiat la figura d’Obama, fet que l’honra perque és sincer i integrador. L’únic però, en la seva campanya, ha estat la designació de Sarah Palin com a número 2, no sé si per imposició del partit o com aposta personal. Aquesta dona representava l’ala més ultradretana, amb idees caduques i perilloses, però també amb una manca d’experiència i personalitat per si, en un futur, hagués d’estar com a presidenta.

Barack Obama ha obert les portes a un nou concepte mundial de lideratge i veig en ell una carrera de llarg fons, esperem de 8 anys perque significarà que ha fet el que prometia. Els temps canvien, refundem el sistema econòmic amb un lider mundial forjat en les classes socials menys privilegiades. Bon símptoma de cara al futur. Segurament defraudarà a molta gent perque el llistó li han posat molt alt, quan s’ensalça tant una figura té més a perdre que guanyar, però donem un marge de temps per a un president amb un llenguatge del carrer. El nou president dels Estats Units, Barack Obama.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail