Emprender es evolucionar

Me enciendo ante la mediocridad. Cada vez más. Ante la mediocridad de ideas, de espíritu, de objetivos, ante la resignación de lo establecido por las diferentes circunstancias de la vida. Me rindo ante los creadores y su creatividad.

Voy más allá del discurso fácil y solidario, tenemos una sola vida y, aunque me gustaría creer lo contrario, sé que estoy aquí para dignificar mi existencia, no me creo a los apologistas de lo irremediable, me gusta pensar que mi trayecto es mío y solo mío.

Me considero emprendedor, creativo, con incluso demasiadas aficiones inculcadas desde diversos ámbitos, el reto de ir un paso más allá es un requisito imprescindible para ser quien soy. Si fuera un humilde pasajero aún estaría pasando archivos en la Generalitat de Catalunya, lugar de inquietudes varias, en vez de eso huí como alma el diablo para empezar hace doce años una aventura en el incipiente mundo de Internet de dudoso éxito.

Internet me ha dado mi percepción actual de innovación y equilibrio emocional, y más cuando desde hace más de un año vuelo en solitario para intentar dejar una pequeña huella de mi paso. La motivación, ambición personal, puede tener muchos frentes, uno laboral y otro marcado por tus propias vivencias.

La muerte de mi hermano hace cuatro años cambió completamente mi percepción de como debo leer mi diario, no hay un mañana, solo un hoy que desperdiciamos impunemente gracias a una alineación que no deja avanzar, así veo a la mayoría de la gente, resignada ante la situación que vive y eso, ahora, me produce tal rechazo que aparto a los intrusos de la evolución.

No he tenido suerte en el terreno personal, nadie puede presumir de vivir en una constante felicidad, pero me enorgullezco de haber parido y criado unos cuantos hijos virtuales que, muchos de ellos, ya vuelan solos. Me siento muy satisfecho con Tot Nuvis, un portal que pretende dar la máxima información para los novios en Catalunya, de Restaurantes Selectos, el más joven, y Futbol Barcelona, una web que esconde un interés personal y profesional.

Y Alpha Disseny es mi proyecto. No puedo pensar en que las crisis económicas, familiares o las que sean puedan ensombrecer mi lucha por un día más en el paraíso de mi pasión, la de crear y crear, las ideas son muy difíciles de conquistar y casi menos que ejecutar, y aún quiero ir un poco más allá con nuevos proyectos que puedan aparecer en el horizonte de mis posibilidades.

Quién me conoce sabe que me muevo en el límite tanto económico como influencial pero no por eso hay que reducir la velocidad, no voy a renunciar a la única personalidad que tengo, la mía.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

2009

Fa deu minuts que ha començat un nou any, el 2009. Estic sol escoltant de fons l’alegria d’uns quants. Em falten algunes persones que ara mateix estan molt lluny, altres irremediablement sense tornada, però demà serà un dia més, un primer de gener que espero sigui un pas més en deixar enrera la malastrugança i un pas menys en arribar a assolir les meves fites, potser de noves.
El temps no mira al teu voltant, simplement flueix sense pausa i, sincerament, no sé ni perquè escric ara mateix, ni trist ni alegre, res de res, per tant no té cap sentit. Ho deixo aquí.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Dies canviants

Dimecres em van canviar la medicació. De moment no em fa massa efecte i no vaig amb bon peu però el cap el tinc clar per saber que res és immediat i que hauré d’esperar un temps, segurament setmanes per veure si funciona o no, si no és així, un altre.

Estem en el pont de l’11 de setembre, i els quatre dies de festa han estat força oportuns ja que el nou antidepresiu provoca molta somnolència i gana, avui mateix he dormit gran part de la tarda fins que ha vingut la Maria. He tornat a veure “Mamma Mia” al cinema i m’ho he tornat a passar bé, té una capacitat de generar “bon rotllo” que t’oblides de tot el demés.

Però en realitat el fet es que encara no he engegat els motors per tirar endavant la nova temporada. M’agradaria viatjar, fer escapades, sortir d’aquests moments d’angoixa, i fins ara no he trobat la fórmula. Dimarts i dimecres tinc reunions de feina, una amb una possible comercial, no hi confio massa però mai se sap, i l’altra amb el de Girona que ha tornat a donar notícies amb una nova línia de treball que, veurem, si tindrà viabilitat.

Es molt curiós com la ment genera una quantitat innata de idees i motivacions i com la mateixa ment les bloqueja sense dilació. Ara mateix, tinc necessitat d’engegar unes quantes coses i les males sensacions físiques frenen aquesta decisió. Obro els ulls i veig un horitzó, els tanco i veig la foscor, els torno a obrir i només intueixo aquest horitzó, una línia llunyana que al seu capdavant hi ha una filera d’obstacles que he de superar. El gran problema, finalment, és que la tasca és en solitari i que les mans solidàries no venen, has de comprar-les i pagar un bon preu per elles. Es llei de mercat, és llei de vida.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Tornant de vacances

Ahir vaig arribar de 9 dies a Sant Antoni de Calonge, amb la intenció clara de desconnectar i agafar forces cara al nou curs que, en principi, es presenta intens. No m’ha anat malament, he tingut més que dies, moments de tot, a vegades massa extrems, amb clares mostres d’hipocondrisme que espero anar superant amb més temps.

D’altra banda, Sant Antoni sempre ha estat un lloc per fugir, per descansar i aquesta vegada no ha estat l’excepció. Em vaig pulir en els nou dies “El juego del Angel” del Carlos Ruiz Zafón, un llibre que guardava per aquestes dates. No m’ha defraudat, gens ni mica, potser no arriba al nivell de “La sombra del viento” però no el desmereix en absolut. D’altra banda, he fet exercici, menjar sa i poca cosa més.

Ara toca ja, des d’avui, posar-nos les piles. La primera mala notícia es que un possible col·laborador m’ha deixat penjat a darrera hora, però tinc pendents un parell d’entrevistes per veure si donen els seus fruits. Després, he de rellançar “Enxampats“, després de veure que el hosting que anava a contractar oferint-me overselling no ha tingut resposta i les critiques que he vist no son gens bones, de moment continuaré amb el proveidor actual. He de veure com i de quina manera promocionar aquesta web que pot ser un bon punt de partida per crear una comunitat en català.

Tinc altres projectes en ment, algun veritablement interessant, però encara estan molt verds, he de veure la seva viabilitat. De moment, aniré pas a pas, dia a dia, i ja veurem.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

La fragilitat de tot plegat…

L’accident d’avui de l’avió de Spanair on han mort, de moment, 153 persones, només em reafirma en la idea de que el temps és extremadament imprevisible i efímer, i que cada segon que vivim és una porció massa important com per desaprofitar-la.

Cada cop tinc més i més clar, que cada dia, quan ens llevem al matí, ens hauríem de fer sempre la mateixa pregunta: Estic plenament satisfet de la meva vida? i si ha un simple segon de dubte potser és hora de reflexionar. Quan torni finalment de vacances, l’única cosa que tinc clara és que res serà el mateix, i tot serà un repte nou, només m’ha de funcionar el cervell com jo vull i deixar que la resta faci el seu curs…

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail